La història ens ensenya que estar contracorrent sempre és fresc.
Em va inspirar un documental sobre rai 5 titulat “La moda als anys 1990”, parlaven Victorie De castellane, Tim Blanks, Gaultier, Anne Boulay, que acompanyava el documental amb opinions sobre la moda d’aquells anys; Vaig decidir informar de tot perquè moltes són part del nostre bagatge i, per tant, poden ser un punt de partida per als vostres estils personals.
Estem en els anys de la guerra del Golf, anys en què a Palerm hi ha els atacs que causen la mort de Falcone i Borsellino, els anys de l’escàndol de les mans netes, Nelson Mandela guanya les eleccions a Sud-àfrica, la primera Sony PlayStation és al mercat, els anys de la "vaca boja" i el terror de la sida.
Els anys 90 són qualsevol cosa menys avorrits, són anys carregats, excèntrics, anys de rebuig i subversió. Diversos estils defineixen la dècada. Els models es converteixen en autèntiques icones com Kate Moss, Naomi Campbell i Laetitia Casta.
Són els anys del Grunge, del sexy, minimalista i bling, però també d’aquest estil definit com a heroïna chic, tan criticat per l’aleshores president dels Estats Units Bill Clinton.
La moda dels anys 90 va prometre oposar-se als excessos dels anys 80, però en realitat hauria estat més transgressora i excessiva. Kurt Cobain es converteix en la imatge de l'època i l'estil grunge que arriba a Nova York el 1993 a les passarel·les de Perry Ellis amb la línia dissenyada per Marc Jacobs.
La moda per conversar, de Birkenstock, de vestits recoberts de pantalons, de les molt criticades botes, de pantalons acampanats, de moda rock and roll i aparentment descuidats. Amb el grunge la burgesia es troba amb els barris marginals.
L’expansió de la sida envaeix les passarel·les, Walter Van Beirendonck mostra als homes del preservatiu, amb una enorme fisicitat, es poden veure pics a la roba interior, per conscienciar-se sobre la protecció, també porta a la passarel·la models amb la cara tapada per consignes polítiques i error intencionat la passarel·la és més curta i els models recauen en el públic: la metàfora de l’epidèmia. Benetton, en canvi, patrocina un preservatiu rosa gegant a la plaça de la Concòrdia.
Els pits, el melic i els escots posteriors són exagerats.
La roba interior torna a estar de moda, tothom torna boig per Wonderbra.
Vivienne Westwood proposa microcinis. Arribem a la dona etèria, separada, vestida de blau, de làtex i com una monja, tocant els marges de la transgressió amb Givenchy.
Tot ha de xocar, s’aconsegueix el plaer del mal gust, botes quadrades, talons punxeguts, jerseis d’inspiració tecno, vellut llis, flors i plisats fan la seva entrada, tot per a una exaltació desenfrenada del kitsch. També podeu veure models amb talons de diferents altures entre si per a Jeremy Scott; mentre que Yves Saint Laurent juga amb la seducció a través de turelles de diamant aplicades a les sabates.
Tot canvia quan Prada s’aprofita d’una impressió considerada de mal gust i la sublima,
a partir d’aquí es torna als orígens del simple i a la negativa de les fronteres, entrem en el període de minimalisme.
Aquest corrent es divideix en dues concepcions: la del cervell d’Helmut Lang inspirada en rave a alla
Electric Berlin, fet de roba senzilla però difícil de portar e
el de mestres com Yves Saint Laurent, format per rituals atemporals i desfilades de moda interminables, un minimalisme perfecte. Amb un mínim, la camisa blanca s’apodera i el cardigan es converteix en una peça fonamental.
Però els anys 90 també són els anys de la moda carrer, format per marques com Nike, Adidas, Ellesse, Reebook i moltes altres, els anys en què Margielà mostra els seus models al carrer, tot treu energia del carrer. Els grafits es converteixen en els conjunts de les desfilades de moda, ens apropem a la moda de confort també gràcies a marques de monopatí com Supreme.
Un pas endavant amb Van Beirendonck i la seva desfilada de moda que representa avatars i noves identitats i que anticipa els telèfons i les xarxes socials.
Amb l’evolució de Zara i Gap va néixer la moda industrial, la de la producció.
Es pot definir tota la dècada dels 90 bllengüeta, els anys de les franges de diamants, de la persona estimada
baguette Fendi d’enormes joies Dior i pell falsa i real.
Tota aquesta exageració i sobrietat, des de l’excés fins al calçat, des de les transparències fins als colors des de la superposició de vestits, als vestits amplis i els estranys patrons o l’estil de carrer, també és moda avui, no creieu? Preneu un senyal, mai no ho sabeu, potser fins i tot tornen talons amb diferents alçades, de la mateixa manera que tornen les robes exagerades i pomposes, feu un recorregut per llocs com ASOS per notar-ho.
