Acabo d’acabar de veure una de les minisèries, al meu entendre, la més bella i ben feta dels darrers temps, com ho demostra el títol original de “La reina dels escacs” (The Queen’s Gambit) produït exclusivament per Netflix.
La trama és lluny de ser evident, no falten girs i suspens, ambientats entre els anys 50 i 60, a Amèrica on les dones eren esposes i mares, però el protagonista és immediatament diferent.
El que més m’ha cridat l’atenció és l’actriu, tant la nena com sobretot adulta, interpretada per una espectacular Anya Taylor-Joy, actriu nord-americana, l’expressió dels seus ulls i el seu cos són una cosa fantàstica; qualsevol cosa menys avorrida, de fet pura adrenalina.
A la sèrie es diu Elizabeth Harmon, que sempre es diu Beth, comença la seva història a l'orfenat a les 9 i es converteix immediatament, després d'una reunió inesperada amb el conserge al soterrani, en una extraordinària jugadora d'escacs, fins que arriba per a diversos torneigs i enfonsar-se als fums de l’alcohol i les pastilles, per xocar amb el campió del món, el rus Borgov, i és a Rússia on deixa l’abisme gràcies a la línia de vida per excel·lència “amistat”.
L’escenari és perfecte, tant el vestuari com els decorats són perfectes, no he trobat defectes, sinó només mèrits, els diàlegs són suaus i les escenes mai avorrides.
No vull espatllar més que això, així que només us dic que serà una llarga aventura, de 7 episodis d’aproximadament 1 hora cadascun, una successió de girs, trobades i ruptures amb els diversos personatges de la minisèrie.
Una cosa és segura que us mantindrà enganxat a la pantalla de principi a fi.
