De vegades és difícil trobar les paraules adequades per consolar algú. Trobar la paraula adequada en el moment adequat per generar la ressonància adequada és un art que poca gent domina. Com a resultat, de vegades intentar consolar algú falla estrepitosament i acaba afegint més tristesa, frustració i desesperació.
La psicòloga clínica Susan Silk ho ha viscut de primera mà. Quan va saber que tenia càncer de mama, va rebre molts comentaris poc convincents i paraules de consol que no la van consolar en absolut. Fins i tot hi va haver gent que li va descarregar les molèsties, cosa que va afegir més pes a la càrrega que ja portava.
Aleshores es va adonar que consolar i ser consolat és fonamental, però no fàcil. Molta gent, amb les millors intencions, acaba fent més mal que bé en un intent de consolar els altres. És per això que va desenvolupar la "Teoria dels Anells" amb Barry Goldman, amb la qual pretén ajudar a la gent a comprendre i aplicar l'art de consolar assertivament i ser consolat.
Què és la teoria dels "anells"?
La teoria dels "anells" es desenvolupa al voltant cercles de confiança en què ens movem diàriament. Per aplicar-lo, el primer pas és identificar la xarxa de suport disponible per a la persona que travessa la situació traumàtica.
És una tècnica senzilla per saber quan donar comoditat i ajudar-nos a rebre-la quan més ho necessitem. És vàlid per a tot tipus de crisis, des de problemes de salut a dificultats financeres i conflictes romàntics o existencials.
Per posar-ho en pràctica hem de començar dibuixant un primer cercle, que serà l'anell central. Dins d’aquest cercle hem d’escriure el nom de la persona que experimenta el trauma o la situació complicada.
Així que dibuixem un segon cercle més gran al voltant del primer. En aquest anell escrivim el nom de la persona més propera a qui pateix el trauma, com ara la parella o potser un nen.
A continuació, dibuixem un tercer cercle, però aquesta vegada hi escrivim els noms de les persones més properes, com ara pares o amics propers.
Finalment dibuixem un quart cercle i hi escrivim els noms de persones menys properes que poden ajudar d’alguna manera, com ara parents llunyans, companys de feina o veïns.
D’aquesta manera, no només posem a disposició de la persona una representació gràfica de les xarxes de suport, sinó que també ens adonem de la posició en què ens trobem en la situació.
La regla: consolar als més afectats, buscar consol als menys afectats
Tenint en compte aquests cercles concèntrics, la regla a aplicar és senzilla: als cercles interiors s’ofereix consol, als externs que es busquen. Els més afectats haurien de ser consolats, mentre que els menys afectats haurien de ser consolats. És tan senzill.
La persona del cercle central pot dir el que vulgui a qualsevol persona de la resta de cercles, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Aquesta persona ho té difícil i necessita suport i validació, de manera que se li pot queixar de la seva mala sort o injustícia.
Per descomptat, no significa alimentar una actitud victimista o derrotista una i altra vegada, però hem d’entendre que moltes vegades abans de llevar-nos hem de llepar-nos les ferides. Tots tenim diferents ritmes curatius i, en les primeres etapes, és normal que ens sentim decebuts, ferits o frustrats. Per tant, en els primers moments posteriors a les adversitats, és probable que la persona només necessiti fer catarsi, de manera que el millor consol és escoltar-la.
Per descomptat, de vegades els problemes dels altres també ens afecten i ens podem sentir frustrats, tristos o decebuts. És normal. Però abocar aquestes emocions directament sobre les persones més afectades no ajudarà ningú. Només servirà per augmentar el dolor i el patiment.
En lloc d’això, podem buscar consol a les persones que formen part dels cercles més amplis perquè estant més allunyats del problema suposem que es troben a la zona distància psicològica necessari per ajudar-nos a gestionar les nostres emocions.
En resum, hem de tenir clar que quan parlem amb una persona que es troba en un cercle més reduït que el nostre, algú més proper al centre de la crisi, el nostre principal objectiu és ajudar-lo, no afegir més malestar, pessimisme o negativitat.
Com consolar assertivament?
Quan cal consolar una persona, és millor practicar l’escolta activa. És important evitar la temptació de donar consells perquè sovint no és necessari i corre el risc de caure en oïdes sordes o, pitjor encara, de molestar-se o de semblar prepotent. A la persona que ho té difícil només cal escoltar-la i tenir l’espatlla per plorar. En lloc d’intentar consolar-la explicant-li les nostres experiències passades o dir-li què faríem al seu lloc, validaríem millor les seves emocions i li preguntaríem com podem ajudar-la.
Potser aquella persona necessita algú amb qui passejar per deixar anar el vapor o cuidar els nens o les mascotes durant unes hores. O potser necessita sortir i distreure’s o algú que la porti a l’hospital. Ser útil, tant com sigui possible, no només implica adoptar una actitud proactiva, sinó també demostrar que està disponible i que ofereix un suport incondicional. I de vegades això és tot el que cal per sortir de la crisi.
Font:
Silk, S. Goldman, B. (2013) Com no dir el malament. A: Los Angeles Times.
l'entrada La regla psicològica per consolar i ser consolat sense cometre errors es va publicar primer en Racó de la psicologia.
