L’única certesa de la vida és el canvi. Però és l’única certesa que ens neguem a acceptar. Ens sentim excessivament còmodes amb allò conegut. El familiar ens fa sentir segurs, protegits de les adversitats.
Per això, creem bombolles en què vivim. Aquestes bombolles de "seguretat" es basen en els nostres hàbits, formes de pensar, creences i valors. Validen la nostra visió del món i de nosaltres mateixos. Ens donen una sensació de permanència i estabilitat.
El problema és que aquestes bombolles no són més sòlides que una bombolla de sabó. I l’equilibri mental que trobem dins d’ells pot donar pas ràpidament a l’entropia psicològica. Quan el món que ens envolta canvia i esdevé incert, tenim dues opcions: enfonsar-se en l’entropia o tornar a emergir amb un nou equilibri. Ara mateix, estem vivint un profund estat d’entropia psicològica i social.
Què és l'entropia en psicologia?
L’entropia és un concepte derivat de la termodinàmica segons el qual tots els sistemes tendeixen cap al caos i el desordre. En l’àmbit psicològic, aquest concepte descriu la quantitat d’incertesa i desordre que hi ha dins d’un sistema.
Carl Jung creia que les lleis que regulen la conservació física de l'energia també s'apliquen a la nostra psique. Va dir que quan hi ha un excés d’energia en alguna de les nostres funcions psicològiques, significa que se n’ha privat una altra funció, cosa que crea un desequilibri.
Tot i això, va assenyalar que les nostres ments tendeixen a establir mecanismes compensatoris per evitar l’entropia total i mantenir una certa estabilitat. EL mecanismes de defensa són un exemple d’aquest intent de compensació. Quan la realitat es fa inacceptable, activem una barrera per protegir el nostre ego i mantenir la imatge que hem format de nosaltres mateixos.
La incertesa com a mesura d’entropia psicològica
Una mesura per avaluar el nivell de trastorn dels sistemes, inclosa la nostra ment, és la incertesa: - el grau en què podem saber com s’organitzen els diferents components d’un sistema en un moment donat.
Per exemple, en una baralla de cartes sense barrejar podem saber exactament com es disposen les cartes. Si tallem la baralla i veiem l’as de cors, sabrem que la carta de sota és el dos de cors. Però si remenem la baralla, reduïm aquesta certesa fins al punt que ja no podem predir de manera fiable quina de les cartes restants es troba sota aquest as de cors. Una coberta totalment barrejada representaria un sistema d’entropia màxima.
Totes les coses que formen la nostra vida semblen aquella baralla de cartes. És bo estar segur que la nostra parella ens esperarà a casa. Tenir una feina segura. Saber que les persones que estimem estan bé. Conegueu l'hora exacta en què sortirà l'autobús o l'avió ...
Tot i això, les regles del joc poden canviar en qualsevol moment, tal com ens ha demostrat aquesta pandèmia o què passa quan ens traslladem a un altre país. En aquests casos, els nostres esquemes cognitius, el mapa mental que havíem format del món, no són suficients per predir què passarà.
En aquest moment, solem caure en un estat de màxima entropia mental. El caos extern altera el nostre món interior. Com que ja no ens queda aferrar-nos, ens tornem acrítics i considerem totes les percepcions, des de l’objecte més concret fins a la il·lusió més efímera, com a representacions de la realitat igualment vàlides. Quan estem incerts, tot és possible.
L’entropia transformadora
Quan no som capaços de tolerar la incertesa perquè ha erosionat els fonaments sobre els quals havíem construït la nostra vida quotidiana, el nostre món interior perfecte comença a desintegrar-se. Per tant, tenim dues possibilitats.
El primer és submergir-nos en el caos i permetre que regni l’entropia, en aquest cas és probable que acabem desenvolupant trastorns com l’ansietat, la depressió o fins i tot la psicosi. De fet, s'ha suggerit que la incapacitat de revisar estructures interpretatives després d'un trauma podria explicar l'aparició del TEPT. Aquesta pertorbació seria el resultat de la nostra incapacitat per crear una narrativa organitzada de traumes que posés ordre al nostre món.
La segona alternativa és intentar disminuir el nivell d’entropia fins arribar a un punt d’equilibri òptim que ens permeti tolerar la incertesa a mesura que ens desenvolupem percepcions del món prou previsibles com per permetre’ns continuar la nostra vida.
Hem de tenir en compte que la incertesa sempre ens presenta un repte crític d’adaptació que, en teoria, ens hauria de motivar a actuar per mantenir-lo a un nivell manejable. És en aquests moments, segons Jung, que es produeixen els canvis més transformadors.
Aquest psicoanalista creia que quan experimentem un esdeveniment important que qüestiona algunes de les nostres hipòtesis o creences més establertes, el nostre equilibri pateix un swing violent. Durant aquest temps és normal que ens sentim angoixats, ansiosos i desorientats. És com si estiguéssim experimentant un terratrèmol psicològic.
Després de lluitar contra aquestes noves idees, percepcions o ombra, finalment es forma una nova actitud, sistema de creences, estil de pensament o adaptació. Arribem a un nou equilibri que sol ser més enriquidor que l’anterior. Curiosament, aquesta nova formació serà tant més sòlida com més es desviï de l’actitud original.
Accepteu l’entropia com a part de la vida
Hi ha caos i incertesa a la vida, res és 100% previsible i segur. No obstant això, moltes vegades ens resistim a l'acceptació de la incertesa. Aquesta resistència només empitjorarà l'entropia.
Resistir al canvi implica participar en un sofriment constant. De fet, un estudi realitzat a la Universitat de Toronto va revelar que els nostres cervells processen la incertesa de la mateixa manera que l’ansietat. Això vol dir que, a la llarga, ens presentarà la factura.
Una estratègia per minimitzar l’impacte de la incertesa i protegir el nostre equilibri psicològic és desenvolupar mapes mentals flexibles del nostre entorn que ens guien pel caos per assolir els nostres objectius més importants. Quan les condicions canvien, l’obsessió pels detalls ens farà malbaratar una energia preciosa. En canvi, hem de reordenar ràpidament el nostre mapa mental per centrar-nos en els objectius realment importants de la nostra vida. Així doncs, tindrem un punt de suport enmig de la tempesta.
En qualsevol cas, tot i que tots necessitem un cert grau de certesa i predictibilitat cognitiva, també hem d’acceptar que formem part d’un entorn natural i social sotmès a canvis constants i que té un component caòtic i inestable. L’entropia no és el nostre enemic, és una característica addicional de la nostra ment, natura i univers.
Els sistemes d’autoorganització, com nosaltres, participen en un diàleg continu amb l’entorn i s’han d’adaptar a les circumstàncies canviants per mantenir l’entropia interna a un nivell manejable. És a dir, si no som capaços de tolerar la incertesa del món, qualsevol canvi ens desestabilitzarà psicològicament.
Com deia William James, les nostres vides interiors són fluides, inquietes, voluble, sempre en transició. Aquestes transicions són realitat, vivim en transicions perquè tot canvia constantment.
Per tant, hem d’acceptar que som equilibri i caos. Estabilitat i canvi. Suposant que aquests canvis formen part de la vida i afavoreixen un major benestar. Paradoxalment, com més acceptem el caos, més estem a prop de la serenitat. La clau és acceptar allò que no podem canviar i transformar-nos per adaptar-nos millor a cada demanda externa.
fonts:
Zhang, W. i Guo, B. (2017) Resolució de mecanismes de defensa: una perspectiva basada en la teoria de l'estructura dissipativa. Int J Psicoanal; 98 (2): 457-472.
Hirsh, JB et. Al. (2012) Entropia psicològica: un marc per entendre l’ansietat relacionada amb la incertesa. Psychol Rev; 119 (2): 304-20.
Jung, CG (1960) La estructura y dinámica de la psiquis, Vol. 8. Princeton: Princeton University Press.
l'entrada Entropia psicològica: la vostra estabilitat depèn de la incertesa que pugueu tolerar es va publicar primer en Racó de la psicologia.
