LAMB (I) sacrificat, així apareix la presidenta de la Juventus, Andrea Agnelli, que viu el període més difícil de la seva presidència. Què va passar i què us espera?
Hi havia una vegada un jove pertanyent a una il·lustre família que, als seus trenta anys, va ser escollit per dirigir el club de futbol italià més estimat (i odiat): el Juventus. Es deia Andrea i el seu cognom Xai.
Era l’any 2010 i quatre temporades de futbol interminables, turmentades i extremadament difícils havien passat per la Juventus després del 2006, la temporada de Calciopoli i la Sèrie B.
Des del punt de vista corporatiu, la Juventus ja no existia, encara no s’havia recuperat realment d’això tsunami que ho havia esborrat tot d'un cop: directius, entrenador, jugadors, victòries, història i tradició.
La Juventus era una tabula rasa on tot havia d’estar reescrit. Sobretot, es va haver de reescriure i reconstruir la credibilitat que els dolorosos esdeveniments del 2006 havien cancel·lat.
Andrea Agnelli va començar el treball de reestructuració empresarial, sense cap mena de bonus ja que els diners no hi eren en aquell moment, decidint partir dels fonaments, dels quadres executius, escollint Josep Marotta com a nou conseller delegat e Fabio Paratici com a director esportiu.
L'elecció del tècnic va caure Lluís Del Neri, que tenia la difícil tasca d’establir les bases tècniques d’un equip que començava un nou cicle.
Al final del campionat, la Juventus va acabar en setena posició.
El primer any va ser una transició absoluta des del punt de vista dels resultats, però va marcar l’inici d’un renaixement corporatiu la força i competència de la qual es veuria a la dècada següent.
El segon any va aterrar a la banqueta de la Juventus Antonio Conte i a partir d’aquest moment va començar un període de victòries interminables i irrepetibles. N’hi ha prou amb recordar els nou títols de lliga consecutius i un grapat de Copes d’Itàlia i Supercopes d’Itàlia per enriquir el tauler d’anuncis del Museu de la Juventus.
Després va arribar la Super Lliga
A la dècada de la presidència d’Andrea Agnelli, la Juventus va obtenir resultats extraordinaris des del punt de vista de les victòries sobre el terreny de joc, el creixement econòmic i la imatge al món, especialment després de la sensacional compra de Cristiano Ronaldo.
A Europa, les dues finals de la Champions, encara que marcades per dues derrotes, van marcar una important remuntada a l’escena internacional.
La presidència d’Andrea Agnelli ha donat un canvi d’engranatge tan sobtat a la història de la Juventus, que ha comportat molts avantatges, però també un tren de problemes no resolts.
Així arribem als nostres dies i al boig projecte Superlega. Una idea que va durar 48 hores. Tot acabat. Suprimit. Pot ser. Ara, però, tots aquells que s’havien oposat a aquesta revolució futbolística presenten el seu projecte de llei. La UEFA i alguns presidents de la Sèrie A ja han identificat el responsable de tot: Andrea Agnelli. El Superlega va néixer de l'acord conjunt de 12 millors clubs europeus, cadascun representat pel seu propi president i / o propietari. Si les coses haguessin resultat com tutti esperaven que seria la victòria de tot.
L’enfonsament tragicòmic de la Superliga, en canvi, és la derrota d’una sola: Andrea Agnelli. És correcte tot això? S'equivoca?
Segur que seran dies, setmanes, mesos de càlcul, on tota la bugada bruta, fruit d’anys de mala gestió del futbol, tant a nivell europeu com nacional, volarà arreu.
Acusacions, disculpes, peticions d’explicacions, renúncies invocades i no obtingudes, canvis al capdavant de les institucions de futbol europees i italianes.
Andrea Agnelli i el seu futur incert a la Juventus
En tot això, i per tot això, el futur president de la Juventus podria tenir un nom i una cara diferents del d’Andrea Agnelli.
A les habitacions de la Continassa, on es troba la seu del club de la Juventus, el president Agnelli estudia el seu futur en un silenci molt sorollós. Els rumors sobre una probable substitució a la part alta de la companyia se succeeixen de manera intermitent, però són presents, forts i clars. El nom pel qual heu apostat per la nova presidència de la Juventus és un i únic: Alexandre Nasi. Aquesta, però, és una altra història.
Article de Stefano Vori
 sacrificale, così appare il presidente della Juventus, Andrea Agnelli, che sta vivendo il periodo più difficile della sua...){kind=link}